El ganivet i la cullera.

Hi havia una vegada, en una cuina d’un restaurant molt famós, una cullera que s’estava barallant amb un ganivet.

-          No et suporto, fas tallar tot el que a tu et dóna la gana!.

-          Ah, sí? Doncs tu no pares de fer soroll amb la sopa!.

-          Dons ara farem una juguesca. Qui estigui més temps sense fer el que molesta l’altre, guanyarà.

A partir d’aquest moment la cullera i el ganivet es van amagar perquè el cuiner no els veiés. El cuiner estava preocupat perquè havia de tallar la ceba i no trobava el ganivet, després va intentar agafar la sopa però tampoc va trobar la cullera.

     -     Això és un desastre! Sense les meves eines no puc cuinar. És la meva ruïna!   Hauré de tancar el restaurant.

La cullera i el ganivet van sentir pena i culpa respecte el cuiner, i es van demanar disculpes.

En aquell moment va intervenir la cassola:

-          Companys, sense nosaltres el cuiner no podria fer la seva feina i hem d’estar orgullosos de com som.

Des d’aquell moment la cullera i el ganivet van ser amics per sempre. I tot tres van poder fer la seva feina.

                                                                                  Patricia i Raúl, 2n ESO